• Felix Atencio

    16/05/2011

    | 1 comentari

    Me resulta difícil resaltar algo porque son todos excelentes recuerdos unidos a la iniciación de mis 2 hijos pequeños en el disfrute de la buena danza y del arte escénico músico-visual, pero tal vez podría destacar el magnífico espectáculo La Bossa Fataka de Romeau de Montalvo -Hervieu con mi nena con 15 meses que quedó, al igual que yo, maravillada…

  • Encarnació Cuéllar

    16/05/2011

    | 1 comentari

    Les Maratons de l’epectacle

  • Mercedes Fernández Castro

    13/05/2011

    | 1 comentari

    Impresionant la Fura dels Baus. M’ agradaría poder gaudir amb l’espectacle: “Degustación de Titus Andrónicus”

  • María Martínez Yécora

    12/05/2011

    | 1 comentari

    Adoro Barcelona por todas sus pequeñas y grandes cosas, pero una de las más importantes es sin duda ” El Mercat de les Flors” he soñado, he llorado, me he emocionado…

    Un saludo y gracias por hacernos vibrar.

  • Manel Terrón Cusí

    12/05/2011

    | 1 comentari

    Recordo que vaig començar a treballar pel Mercat l’any 1989. Amb el David Sandoval i el Víctor Blanes, fent els dissenys de les peces de comunicació de la temporada i més tard amb l’Enric Jardí fent la campanya publicitaria “Les nits comencen al Mercat de les Flors”. Vaig coneixer a molts i molt bona gent durant aquells anys. Companys que hem fet cami junts i amistat que segueix després de tots aquests anys! Feliç 25 aniversar!

  • Francisco Alarcón Almazor

    12/05/2011

    | 1 comentari

    Molts records al Mercat. Alguns:
    Els primers espectacles de la Fura, sobrepassat per la força d’aquells bojos amb les seves màquines, Peter Brook, amb la seva saviesa dels temps escènics i la poesia de la veritat, i sobretot, sempre recordo quan torno al Mercat una nit en que Nusrat Fateh Ali Khan ens va fer oblidar el pensament i fruir fora de nosaltres mateixos. Compartint el batec de la llum, als ulls.

  • Ana María Sánchez García

    12/05/2011

    | 1 comentari

    Como espectáculo total de inmersión, la Fura del Baus, el espectador parece un componente humano más del escenario abierto y no te dejan crear distancias. Gracias a TdlFlors por esta comunicación emotiva..

  • Celso Loureiro LAMAS

    11/05/2011

    | 1 comentari

    Que conste que tropiezo con cualquier diferencia de nivel milimétrica en las aceras y que mi cuerpo se convulsiona con mis hipoestornudos uracanados. Estos son mis máximos niveles de expresiones corporales, bueno, tres si sumo el frotar la toalla sobre piel mojada…., el resto de danza se lo dejo al mercat de les flors, donde se suele dar la polinización cruzada y el vigor híbrido.

  • Andreas Knoop

    11/05/2011

    | 1 comentari

    El Mercat me ha hecho descubrir nuevas cosas, algunas exelentes y otras que no eran de mi gusto pero que me abrieron los ojos.

  • Jaume Maymó Diviu

    11/05/2011

    | 1 comentari

    El descobriment del Mercat en els seus inicis i després haver tingut la oportunitat de treballar i col·laborar amb el Mercat durant uns set anys, com a responsable d’imatge i comunicació, ha sigut com una diarrea mental d’emocions després d’una borratxera d’espectacles de teatre, dansa i música. De petit i de gran format, d’ací i d’allà, en un temps que calia obrir les finestres cap a fora, nord enllà. Una febrada o epidèmia que contagià molts sectors de la ciutat.
    Peter Brook, Pina Baus, Pierre Boulez, Anna Ricci, Batsheva, La La La Human Steps, Nacho Duato i també “els jubilats” del Neetherlands Dance Theatre, Marsillach i el Teatro Clásico, Zotal, Cesc Gelabert, Carles Santos i Mariaelena Roqué, Paco Ibañez, Mal Pelo, L’Anònima, Àngels Margarit, … sense oblidar mai La Fura dels Baus, les llargues sessions de la Marató i quan va saltar la dansa al carrer.
    Es fa molt difícil resumir les hores i experiències viscudes sota la cúpula d’en Miquel Barceló. Vam celebrar els primers 10 anys del Mercat, acompanyats d’un llibre, d’un pastís -que la Maite va encarregar a l’Escribà-, de la música de Bizet i d’aquell alcalde que va arribar a ser olímpic, com la ciutat. Una gran vitrina mural, amb uns 250 programes, volia donar testimoni d’aquella primera etapa.
    Claret Serrahima va dissenyar la primera marca “angelical” del Mercat i després Patti Nuñez la va “arrodonir” amb les seves cares entrellaçades de la comèdia i la tragèdia. “La revista del Mercat” va coincidir en un moment de canvis i va ser un pont entre l’IMBE i l’ICUB. Una efímera però important experiència periodística i gràfica, agafada de la mà de la Miryam, la Laura, en Pablo Ley i Fons Gràfic. Vam viure hores apassionants, tancant textos, decidint titulars, buscant i enquadrant imatges. El Mercat va ser pioner en incloure publicitat a les cartelleres dels diaris i en facilitar un carnet de fidelització, gratuït, als amics.
    Vam cridar moltes vegades “Cultura fresca al Mercat”, i també ens vam etiquetar com a “Bojos per Mercat”.
    Voldria tancar aquesta mirada enrera, potser nostàlgica, tot recordant la gran il·lusió i esforç que va representar per l’equip de l’IMBE projectar, restaurar i obrir L’espai B -un antic magatzem de la Fira de Mostres del 29-, transformat en una petita sala o teatre a la italiana, contrapunt i complement de l’espai polivalent del Mercat. Aquest espai escènic, avui desaparegut per la construcció de l’ Institut del Teatre, va ser dedicat a l’estimat cantautor i actor Ovidi Motllor. Per sort, dins del nou equipament també se li va dedicat un espai.
    Felicitats a tots els que heu fet possible ara, sense parar i en moviment, celebrar aquests 25 anys del Mercat. Molta merda!!!
    Jaume Maymó
    drapaire d’actualitats i col·leccionista de l’efímer