Gràcies al Mercat podem veure dansa de forma habitual, i el més important amb uns espectacles boníssims… alguns fantàstics! Felicitats pels 25 tant treballats!

El primer año que estuve en Barcelona, por cuiriosidad y cercanía de done vivía, saque un abonamento en el Mercat. Antes la danza me era casi indiferente…ahora me apasiona.

Siekmpre ha sido el lugar donde descubrir cosas interesantes y donde volver a ver cosas ya conocidas! Gracias por todo!

Lo que nunca voy a olvidar fue la actuación de La Cuadra de Sevilla, aunque el cambio a la danza también me agrada que hacéis muy buenos espectáculos.

Sidi Larbi, Akram Khan, Hofesh Shechter, Dave St Pierre… No hace falta esforzar mucho la memoria para recordar momentos inolvidables… la programación de este año ha sido espectacular!

He anta aha veure tan e`spectacles familiars com espectacles d’adults. Enguany vaig venir amb la familia ha veure l’espectacle Nubes que tan els meus fills com a mi ens va impressionar la qualitat plastica que tenia. I l’altre obra que vam gaudir va ser l’arquitecte que va dirigir Júylio Manrique, una obra molt urbana i real sobre el fracaso personal i professional.

Les vegades que he anat al Mercat he passat nes estones molt agradables.

Recordo espscialment una actuació devant del MACBA,vaig anar-hi amb amb el meu fill que tenia 2 anys…el nen no es va perda detalll…ens ho varam passar molt bé.

l´inaguraciò, em va agradar molt.Un de els llocs d´espectacles mès innovador de B., la seva cupùla, el bar d´adalt. Records, molts: Fura,Comediants,Cecs G.,els començaments Pina B.? i ……He disfrutat molt i M´agradaria tornar-hi celebrant 25 A.

Al llarg d’aquest 25 anys al Mercat de les Flors he viscut noves experiències, he descobert espectacles fantàstics i d’altres que no ho ren tant però en definitiva he passat molt bons moments i he disfrutat molt!
Feliços 25 i que en compliu molts més!

Per molts anys!
El meu Mercat ha estat el desballastat magatzem de “La tragédie de Carmen” i de “Mahabharata”, de “Accions” i “Suz o Suz”…
Aquell magatzem es va anar empolainant: les grades van ser metàl.liques i les cadires, de plàstic, molt incòmodes. Això no va ser obstacle per veure coses com “1980″.
I ara, amb el plat de sopa de Barceló i les noves cadires, la casa lluu d’allò més.
Seguiu sorprenent-nos molts anys més!